“Vol un cigarret?” “Home per què no, em ve de gust…” És cert, cadascú és lliure de fer el que vulgui amb la seva salut i administrar els seus plaers a la seva manera i segons els seus principis. És a dir que sí, que cadascú és lliure de fumar…, si vol. Ara bé, tothom és lliure de respirar la mínima contaminació possible en els espais públics… si vol (possiblement no tothom ho vol i també és una llibertat). Així que… quan l’altre dia em vaig anar a visitar a cal metge (ep, res a veure amb el tabac… l’esquena!) i em va proposar de signar la iniciativa legislativa popular per una Proposició de llei contra el tabaquisme passiu ambiental es va engegar de cop la màquina de les meves contradiccions internes. Vaig dubtar: “A veure, tot hom fa el que vol…, per mi les llibertats individuals són sagrades…, vaja sagradíssimes, i en aquest cas qui ho vulgui que fumi.” Ara bé, quina llibertat cal posar al davant? La del qui fuma? O la del qui no fuma i està en un espai públic contaminat pel fum del tabac? És ben cert, les llibertats individuals són sagrades. Però… on comencen? Doncs la llibertat d’un acaba on comença la dels altres; podem discutir on és la línia divisòria, tot i que en aquest cas no hi ha massa dubtes. Al cap i a la fi és una qüestió d’hàbits; quan he viatjat per països on la prohibició és vigent des de fa temps no he detectat cap trauma entre la població fumadora, ni entre els restauradors, ni als locals d’oci nocturn, senzillament els fumadors de forma disciplinada fumen en els llocs habilitats, sense més…, sense queixes. Aquesta és la segona iniciativa legislativa popular de la nostra història constitucional i aquesta vegada no tindria cap sentit que es quedés pel camí. I més veient que els països del nostre entorn ja fa temps que han legislat sobre el tema. Encara que…, com en tantes altres coses, podem triar ser diferents i defensar les particularitats andorranes també en això… ja no ve d’aquí! En fi que sí, que quan els germans Escoda (l’Antònia i el Bernat) em van demanar de signar ho vaig fer, suposo que fer-ho en un centre mèdic hi dóna un to més solemne, oi? Ah, per cert, me n’oblidava, ocasionalment fumo (fumador social) i res no m’impedeix signar.
dilluns, 29 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)